•25 juny 2009 •
Feu un comentari
Casa Fuster és un edifici emblemàtic d’estil modernista que es pot admirar a la ciutat de Barcelona. Fou un encàrrec que rebé l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner (1844-1923) seguidor d’aquest corrent. Va ser un membre de l’alta societat mallorquina, Marià Fuster, qui li va demanar de fer la casa. Era un regal per a la seva esposa Consol Fabra i Puig. L’entorn ens trasllada a principis del segle XX, quan s’imposava el sensorial i curvilini estil modernista en les noves construccions. L’any del projecte va ser el 1908 i les obres van finalitzar el 1911.
Està situat al límit del Quadrat d’Or però presenta una disposició urbanística privilegiada que el converteix, en certa manera, en l’acabament del Passeig de Gràcia.
A l’actualitat la Casa Fuster és un hotel i a la terrassa si poden passar una nits molt fresques. Això diuen els entesos! A més de poder contemplar unes vistes molt interessants.
Arxivat a Llocs especials per viure'ls
•28 agost 2009 •
4 comentaris
Cada matí en llevar-me trec el cap a la terrassa de casa meva davant del mar. Faig una ullada a los flors, en aquest cas són begònies vermelles. Sempre són plenes d’abelles que hi van a “menjar”. Abracen amb intensitat els estams d’un intens color groc. No paren… a munt i avall… les seves petites potes carregades de pol·len… són una meravella de la natura.
Arxivat a Naturalesa en estat pur
•4 abril 2011 •
Feu un comentari
A Barcelona cada any quan ja ha esclatat la primavera i els plàtans de l’Eixample són plens de petites fulles verdes… comença la poda (?) Tallen branques i branques i els deixen pelats… potser ja ha de ser així la cosa… no en soc pas de jardinera! Unes quantes imatges ajuden a la breu informació…
Arxivat a Ahir, avui i sempre
•21 setembre 2011 •
Feu un comentari
La vida passa depresa… coneixes a molta gent diferent… Uns es queden a la vorera de la vida… altres sempre hi són, a prop teu… altres no són com esperaves… altres els coneixes quan ja ets ben adulta… en aquest grup encaixa perfectament la Dora… Aquesta noia l’he coneguda no fa gaire… magnífica persona, senzillament una bona persona… ens tenim confiança, ens estimem força… Una amistat d’aquelles que paga la pena cuidar, conservar… per sempre…
Us la presento en unes quantes imatges que li he fet…ara fa poc. El dia de la celebració del seu 25 aniversari de noces…
Arxivat a Ahir, avui i sempre
•26 juny 2011 •
Feu un comentari
Sempre he sentit una atracció especial per les flors de tota mena… senzilles, complicades de colors vius, pàl·lides… com siguin… Sempre m’ha agradat fer-ne fotografies… potser per no oblidar-les mai… potser per què algú les trobi aquí més endavant! És la màgia de la fotografia… sempre se la trobarà algú més enllà del meu temps… en una caixa de galetes fa uns anys… ara al disc dur d’un ordinador… sigui com sigui és la nostra ànima que perdurarà llarg temps… o no ho farà? Deixeu-me que pensi que això serà una realitat malgrat el pas del temps….
Arxivat a Naturalesa en estat pur
•27 maig 2011 •
Feu un comentari
Cada any, Girona es vesteix de flors… s’omple de gent que arriba d’arreu del nostre petit país… Gairebé no es pot caminar!
Arxivat a Invitació a veure i a conèixer
•11 abril 2011 •
Feu un comentari
Una finestra que tant sols és un forat a la pared… perfecte per veure de dins a fora. Veure i viure el mar… els cel la llum i els colors de la vida a prop del nostre Mediterrani. La pluja al vidre de la finestra… una meravella bona d’aprofitar… un petit gran plaer!
Arxivat a Llocs especials per viure'ls
•18 març 2011 •
Feu un comentari
Una exposició de pintura i una Galeria d’Art, la de Jordi Barnadas. Un pintor en Gabriel Schmitz, i una claraboia al sol de la sala.
A la planta de baix hi ha molta pintura… i al sostre una claraboia… A la butxaca una màquina compacta. La meva filla ja m’havia dit que a través de la claraboia es veuen coses interessants. Em vaig preparar per a veure alguna cosa i efectivament no en vaig quedar defraudada… Vaig preparar la màquina i vaig començar a veure i a fotografiar coses… per a mi molt interessants.
Tot seguit unes quantes de les fotografies que vaig fer…
Arxivat a Qualsevol dia, a qualsevol lloc
•28 febrer 2011 •
Feu un comentari
Vaig rebre una invitació per anar fins a Salamanca… una mica lluny però crec que pagava la pena fer l’esforç i anar fins allà.
Estic contenta d’haver-hi anat… és una ciutat petita i encantadora… tot va anar molt bé… vaig conèixer gent molt interessant i m’ho vaig passar molt bé. Hi hauré de tornar per fer més fotografies.
Arxivat a Invitació a veure i a conèixer
•22 novembre 2010 •
1 comentari
Un poble encantador… m’agrada. Allà hi viuen els pares de’n Jordi, en Josep i l’Anna! Gent de la nostra terra… bona gent!
Fent fotografia del lloc me’n vaig adonar de que és un tresor entranyable tenir-lo a prop meu!
Vaig anar a Les Avellanes ja fa una pila d’anys i cada vegada li veig més gràcies. A la seva gent… també bona gent… amics dels seus amics hospitalaris i amigables. Alguna artista també hi viu. El seu nom és Natàlia i fa meravelles amb les seves mans i amb la seva imaginació! Collarets, fermalls… petites escultures plenes de gràcia…
Pots llençar-te en parapent al Montsec i veure el firmament al seu potent observatori, per alguna cosa és el lloc que te menys contaminació lumínica del nostre petit país!
Arxivat a Invitació a veure i a conèixer
•20 octubre 2009 •
Feu un comentari
Barcelona n’és plena. Són ascensors dels voltants del 1900. De bona fusta però amb el llustre del pas dels anys. La cabina de fusta està encaixada dins d’una gàbia de metall. El motor ha dit que ja en té prou i s’ha parat. Una restauració important pel que sé. Un dels operaris que hi treballa es diu Jordi… s’hi pren molt d’interès i em diu que creu que no li falta gaire per acabar la seva feina molt més especialitzada. Ben aviat tornarà a funcionar aquesta peça tan preuada i anirà a munt i a avall amb els veïns de l’escala… com ha fet sempre… ¡vull creure que jo ja no la veure, la propera restauració!
Arxivat a Ahir, avui i sempre, Qualsevol dia, a qualsevol lloc
•20 octubre 2009 •
2 comentaris
El vaig conèixer ja fa molt temps… els dos érem al carrer… ell tenia ganes de parlar i jo també… ens vam entendre molt bé. Entre moltes coses que em va explicar vaig saber que el seu ofici era el de mariner. Els anys han anat passant i avui el Manolo, aquest és el seu nom de batalla, m’ha deixat que li fes unes fotografies. Ara ja és a la espai o a la xarxa si voleu i això li fa forta gracia encara que ja m’ha fet saber que en sap ben poca cosa del tema de les xarxes a l’espai. Ell coneix les que feia servir a la mar.
Arxivat a 1, Diferents maneres de mirar i de veure
